Entrevista Catalunya Música by Carles Marigó
15 de febrer de 2009
Notícies de Manresa: El Premi de Música aplega qualitat
El teatre Kursaal acull la gala de cloenda de la 24a edició del Premi de Música Ciutat de Manresa, que havia rebut una setantena de participants. Lluís Grané i Carles Marigó s’enduen ex-aequo el premi de Piano en la categoria A i Elsa Calderón el de categoria B. En música de cambra, el primer premi és per a Tempo de Orange en categoria A i per al Trio Vermeer en categoria B.
28 d'abril de 2009
Un jove de Blanes aconsegueix un segon premi al concurs musical L´Arjau
BLANES | DDG
250 estudiants de música provinents majoritàriament de tot Catalunya, Aragó, València i Balears es van presentar en aquest concurs convocat pel Patronat l'Arjau i l'Aula de Música de Canigó de Barcelona per a joves menors de 30 anys. En la fase final, el blanenc Carles Marigó va guanyar el segon premi d'interpretació individual, interpretant al piano les Danses Romaneses de Béla Bartók. La convocatòria d'aquest concurs, d'acord amb els objectius del Patronat l'Arjau, pretén animar els estudiants de música a una pràctica individual i grupal més intensa i fer-los viure els aspectes més gratificants de la interpretació. Hi havia tres modalitats de participació: individual (4 categories), música de cambra (2 categories) i música catalana dels segles XX i XXI. Per cada modalitat i categoria es van atorgar tres premis, dotats amb 8.460 euros.
Maig 2009
5 de maig de 2009
Un jove blanenc guanya un segon premi de L'Arjau
El jove blanenc Carles Marigó va guanyar el segon premi d'interpretació individual del 14è concurs obert L'Arjau, tocant al piano les Danses romaneses de Bartok. En total, 250 estudiants de música d'arreu dels Països Catalans van participar en aquest concurs convocat pel Patronat L'Arjau i l'Aula de Música de Canigó de Barcelona.
14 de maig de 2009
Carles Marigó segon a L’Arjau
El darrer cap de setmana del mes d’abril va finalitzar la 14a edició del Concurs Obert d’Interpretació Musical L’Arjau
per a joves menors de 30 anys, convocat per la Fundació Arjau i l’Aula de Música del Col·legi Canigó, de Barcelona. El blanenc Carles Marigó va guanyar el segon premi d’interpretació individual juvenil, en la categoria de 20 a 30 anys, amb la interpretació de la peça les Danses Romaneses Op.8a de Béla Bartók, al piano.
En Carles està acabant la llicenciatura de música en l’especialitat de piano clàssic i té molt clar que vol treballar com a pianista professional de música clàssica. És el primer cop que participa en aquest concurs, però en l’actualitat s’està presentant a moltes altres convocatòries perquè sap que és la manera de fer-se un currículum i obrir-se portes. En Carles Marigó ens ha dit que està molt content d’aquest premi i que els diners guanyats també l’ajuden a pagar-se la carrera. -mp-
18 de maig de 2009
Segon concert: Carles Marigó
El jove pianista Carles Marigó va ser l'intèrpret del segon concert del Cicle d'enguany. El programa proposat ja feia pensar en un concert diferent, ja que, a més de les obres de repertori, com ara la Polonesa Op. 61 de Chopin o la sonata Op. 83 de Prokofiev, Marigó plantejava dues improvisacions: una sobre un tema de jazz, i l'altra a partir de dues notes, triades a l'atzar. Demostrant en tot moment un domini dels diversos estils, amb una tècnica extraordinària, en Carles va fer gaudir el públic i el va transportar pels diferents universos sonors.
Abans del concert es va fer una audició per als alumnes de l'escola, on va interpretar una sonata d'Scarlatti i un fragment d'una altra de Beethoven.
Un trio de l'Escola de Música, format per Clara Gustà, piano; Rita Capella, flauta travessera; i Marc Saló, violoncel, va presentar el concert amb la interpretació d'un trio de CM Weber.
Maig 2009
Per veure el següent video cal que aneu a l'apartat de cultura i a coontinuació cliqueu dues vegades sobre la imatge titulada "cicle de joves intèrprets 2"
http://www.lagarrigatv.com
Juliol 2009
Ser actor, cantant, músic, dirigir, ballar, fer màgia o actuar en un espectacle de circ no sempre és fàcil. Requereix treball, esforç i formació, i de vegades també sort. Aquest és el punt de partida d'"Estrena't", la nova sèrie documental de TV3 sobre el món de les arts escèniques.
http://www.tv3.cat/programa/27605/Estrenat
Capítol 9
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/1453839
Capítol 10
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/1453849
Vídeo no emès per televisió:
28 de juliol 2009
TV3 segueix des d'avui el camí per triomfar en el món de l'espectacle
«Estrena't» és la nova proposta de TV3 per a les nits dels dimarts
Estrena't (TV3, 21.45h) és la nova docusèrie de la cadena centrada en el món de l'espectacle, que s'emet des d'avui els dimarts en emissió doble. En concret, es tracta de veure la manera com diferents persones intenten obrir-se camí en el món de l'espectacle, tant pel que fa al teatre, la música o la dansa, com al circ o la màgia.
La nova docusèrie segueix l'estil de Veterinaris, Mares, Jutjats o Aeroport i consta de 13 capítols de 28 minuts cadascun. En cada capítol s'expliquen tres o quatre històries que poden tenir continuïtat en el capítol següent. Són sempre històries reals explicades en primera persona. En total, una vintena. Els protagonistes són sempre gent que vol formar part del món de l'espectacle, des de principiants fins a persones amb un cert recorregut professional, però mai figures consagrades. El grafisme i la sonorització musical dels programes s'acosten d'una manera màgica i suggeridora als protagonistes de cada una de les històries. Formalment es mostra amb unes presentacions que fan cadascun d'ells davant d'una pantalla que vol ser el lloc en què es projecta el seu camí cap a la fama. L'equip ha fet un seguiment de sis mesos als protagonistes: com es formaven i com treballaven per aconseguir el seus objectius.
12 d'agost de 2009
Retall de l'Article publicat a Arts música (http://claudesol.wordpress.com)
L’Art de Carles Marigó SarrionAgost 12, 2009
per Carles Perarnau Vidal
Namasté Sadhakes!
Després de presentar-vos dos pianistes xinesos, a través de les Arts de Liszt i de Chopin, avui us presentaré una jove promesa en el nostre panorama musical, un pianista i compositor català, prolífic, versàtil i entregat, en Carles Marigó Sarrion.
El vaig conèixer el Maig de 2008 al Conservatori de Música de Manresa, era el primer cop que el veia a tocar i uns dies després l’escoltava i el veia al Petit Palau. En totes dues ocasions el que em va captivar, no era només com tocava, sinó que desprenia i manifestava l’amor que sentia per la música i això és molt important per un artista que vol fer de la seva ciència, Art. Junt amb tot això, també vaig observar la companyonia que té amb tots els seus companys músics, fet que el fa al meu entendre humil, senzill i accessible. El retrobaria al Ricard Viñes a Lleida 2008, com aquest any 2009 i el febrer de 2009 gaudíem de les seves Arts i sortia guanyador amb el primer premi ex-aequo al Concurs Premi de Música “Ciutat de Manresa” en la secció de piano, junt amb el pianista Lluís Grané i López. Aquest any 2009 és l’any Marigó perquè hem tingut el goig d’escoltar-lo varies vegades, fins i tot fent de solista al concert de l’Acadèmia amb la simfònica de l’ESMUC i avui faig el post per anunciar el concert que farà el proper dimecres 19 d’agost amb obres de Scarlatti, Prokofiev i Dotras, en el marc incomparable del 9è Festival de Música de Sant Pere de Rodes.
Escoltar el piano a l’església de Sant Pere de Rodes és, us ho puc assegurar, una experiència sublim, per no dir mística. Si sou per l’indret on els Pirineus es submergeixen a la mediterrània, no deixeu de trepitjar aquesta església, la segona més gran a l’Estat Espanyol en art romànic després de la de Santiago de Compostel·la. De fet és el nostre Santiago de Compostel·la, o el meu en tot cas i l’experiència no és veure el “botafumeiro” que és un dels símbols més coneguts i populars de la catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia. Sinó escoltar un concert de piano en aquesta meravellosa església de Sant Pere de Rodes. Això si que purifica i t’omple d’energia. Jo cada any hi faig pelegrinatge per sentir alguns d’aquests concerts. Aquest any he tingut el goig d’escoltar de moment: a Raúl Peixoto i Michel Bourdoncle. No poso cap adjectiu per descriure la vetllada… però us animo a sentir el Carles i viure l’experiència. El mateix dia després del Carles podreu escoltar a Martin Münch. Es pot demanar més ? … No tindreu la lluna plena que jo vaig tenir damunt el monestir que banyava les aigües circumdants del Cap de Creus, però estic segur que serà … sublim!!!, si hi aneu.
Enllaç: http://claudesol.wordpress.com/2009/08/12/lart-de-carles-marigo-sarrion
Article post-concert:
Al final vam poder ser al Festival de Música de Sant Pere de Rodes com podeu comprovar.
Contemplant com no, l’esplèndida bellesa d’aquesta joia del romànic.
El Carles va estar esplèndid amb aquella vocació que sap posar en la música.
Quinze dies abans els pianistes es varen queixar una mica del piano de la marca Petrof, però el Carles em va comentar a l’assaig que s’hi sentia còmode. I és que una de les coses més admirables del pianistes és haver-se d’adaptar a sobre a l’instrument que es trobaran.
Un piano no es pot traslladar tan fàcilment com un violí o un violoncel. És per això i per moltes altres coses que admiro tant aquests músics.
El programa va començar amb aquella meravellosa sonata en sol menor de Scarlatti, de tendresa sublim, tocada com no amb una gran delicadesa i força energètica. Art precís i serè, d’una notable harmonia i precisió.
Després vindria la “Suite Vincent” d’en Dotras, i a part de l’autor, qui millor que el Carles que el coneix tant, per tocar-la. Va ser tot un art: temps precís, intensitat adequada,… Quina bellesa!
I finalment l’admirable tècnica que no deixa de treballar, sorgia en l’Art de Prokofiev i lluïa com l’estel del matí.
Ell i piano eren una sola Unitat en aquell màgic indret i es convertien en el símbol sufí, una autèntica perla preuada.
Gràcies Carles pel teu art!
Ja saps que vam gaudir d’allò més. I tal com et vaig dir, se’m va fer curta la teva intervenció.
Article complet a:
http://claudesol.wordpress.com/2009/08/21/9e-festival-de-musica-de-sant-pere-de-rodes/
28 de setembre de 2009,
Entrevista a la revista Cel Obert núm 72:
